Aquella tarda no era la meva... Tenia preocupacions al cap i.. No podia treballar bé. Ja vaig entrar una mica trista, i no sabia com agafar la tarda per què la meva fillola no hem veies així i pogués tractar-ho d'una manera delicada. Al veure-la, vaig saltar a plorar, sense saber per què. Li vaig explicar que no portava un bon dia, i que si hem notava estranya era per què tenia algun que altre problema, que no es preocupes. Ella hem va observar amb mirada trista, dient-ho tot així, sense saber que dir, simplement...observant el meu rostre trist.

Vam començar a fer unes fitxes de treball que tenia, per què no s'ens fes tan pesat a les dues, vam començar per un exercici divertit. Un encreuat. Era molt difícil, però el misteri que contenia posar les paraules el feia divertit. Poc a poc ho anàvem completant! A l'estona, va venir l'Ana, que la seva fillola no havia vingut. Ens va ajudar a completar el encreuat, i totes juntes varem riure molt. Jo m'anava oblidant dels problemes i centrant-me més en ella, i realment la màgia dels més petits et fa que t'oblidis de certes coses que tens al cap...:)
Va finalitzar l'hora, i una mica més dispersa la vaig portar a classe!