Valoració personal

No tinc paraules per descriure tot el que durant aquest temps he passat, alhora tinc tants sentiments i tantes emocions que es quedaran guardades per sempre dins meu...
Es impressionant la màgia que un nen petit et pot arribar a transmentre amb la seva inoscencia. Es sentir-te per moments com es senten ells, es recordar tot allò que un día tu vas viure, es fugir del temps per anar a una altre galaxía, es desapareixer dels pensaments per volar fins al cel. Son tantes i tantes sensacions que tan sols es poden sentir quan els tens a prop...
Realment ha sigut una experiencia que quedarà guardada dins meu, com si afegís un tresor molt gran dins d'una caixeta. M'ha aportat moltissimes coses positives, m'ha ajudat a somriure i a distreure'm en els meus pitjors moments, m'ha ensenyat moltes coses les quals avanç no sabía i sobretot m'ha fet recordar la sensació del que es ser un nen petit.
Tots i cada un dels dies que he compartit amb la Bintou han sigut especials, m'han aportat molta felicitat i sobretot m'ha fet somriure constantment! Treballar amb els nens petits es una gran virtud, t'en adones d'un altre món completament diferent....
La Bintou ha estat molt vergonyosa amb mi, sempre ho he estat repetint en cada un dels meus textos de cada setmana, però tot i així es una persona que desmostra moltissim amb l'expressió de la cara, amb la mirada, i sobretot amb el somriure. També ho sap expressar fent petits detalls, com un dibuix o cualsevol regal que un día et pot apareixer aixi sense més! Penso que hem aprés moltes coses juntes, sobretot coses de l'una i l'altre. Realement ens hem estimat moltissim, i serà prou dificil no anar cada divendres atabaladament a les 3 fins al col·legi per veure a la meva nena amb el somriure més gran del món!
Aquest projecte finalitza aquí, però he de dir gràcies per donar-me aquesta oportunitat de poder tornar a descobrir el món dels infants, aquell on tot el que passa es insignificant i que al cap i a la fi es redueix tot amb un simple somriure.
Amb la mà al cor només hem queda dir:
Sempre et recordaré, Bintou!!



2010-2011... Una gran experiencia amb els més petits!

L'últim día..... Amb tristesa i alegria a l'hora ho dic!
Ja era hora de dir-nos adeu, amb molt de mal que hem va fer, però malauradament havia de ser així.
Vam anar a buscar els fillols a l'escola i a continuació els varem portar fins a l'Institut on allà vam ensenyar-lis totes les aules. Tots ben curiosos mirant el que era l'institut, feia realment molta gràcia! Al acabar, varem anar fer les activitats i gimcanes que habiem preparat. Jo participaba a la de pintar cares!
I per acabar, tots amb la panxa ben plena amb el berenar que ens havien preparat! Pastissos, pizzes, xocolata... mmmh, tot molt bó!
Va ser un tràgic acomiadament, jo hem sentía molt trista veient com poc a poc marxaba i anaba deixant un rastre molt profund en el meu record...