Mitja horeta d'estudi i mitja horeta per jugar, pintar...
I així va ser, sumes, restes, multiplicacions... tota mena de números els que feien que el cap d'ella s'emboliqués. I més a ella que li costen molt les matemàtiques! I així va ser mitja horeta fent números i més números, però al haver finalitzat... vam fer el que més li agrada fer a ella. que es pintar!!! I hens varem fer un dibuix per les dues, i la Chaima, la fillola de l'Anna també hem va fer un per a mi. Aquell día vaig marxar a casa entre números i ilusións!!!!!

Després que que la Teresa ens donés la feina per fer, ens vam possar mans a la obra!!
Haviem de omplir unes pomes, per posar-les a un mural de l'Institut, amb una foto nostre i un text que havíem de fer cada una del que volguessim. I aixi va ser, varem passar l'hora decorant la poma, parlant una miqueta no massa (Com sempre) rient, i passant-ho molt re bé.
La poma va quedar chulíssima, amb moltissims gomets, i dibuixets que hi varem posar!!!!!

Estaven estudiant el Univers... Què curiós.

Es tan gran i misteriós... que hem va recordar a la personalitat que té la Bintou.

Es inmensa, però silenciosa... a la vegada te una capacitat d'iluminar, i moltres altres tens ganes de fer un viatge per arribar a descubrir el que hi ha, però es molt díficil arribar, i es molt complicat arribar a conèixer tots els racons que té el cel.. En aquest cas, ella. Vaig arribar a aquesta conclusió, i hem vaig quedar una estona pensan amb la gran relació que tenien dues coses tan llunyanes a mi pero alhora, tan i tan properes...

La seva tutora ens va manar de fer uns exercicis, uns deures que tenia que fer per el cap de setmana, però si aprofitavem els podiem fer a la classe i així tenia el cap de setmana lliure.

Tenia que explicar el que havia aprés durant aquell día a la classe. I es veu que van veure una pel·licula d'un home que viatjava a la lluna. Hem va explicar la pel·licula sencera amb entusiasme, i semblaba contenta, es veia en el seu rostre... I a mi això també hem feia sentir feliç en aquell petit instant que a l'hora es carecteritzava en gran...

Quan vam acabar de fer els deures ens vam possar a fer un joc tots plegats, que ja l'haviem fet més d'un cop, i reiem i reiem tots plegats!

Va ser un bon día pler de conclusions, felicitat i com sempre dic... somriures.

Vam començar fent una cherrada, ja que volía que parlés amb mi... sense arribar a forçarla. Li feia preguntes simples, per què no li costés obrir-se cap a mi...
Després d'això, varem començar a fer exercicis de la fitxa de naturals, eren molt senzills, i simplement vam tenir que fer servir molt poc temps per fer-los, així que a continuació li vaig fer llegir un llibre per després fer una comprensió lectora, per a veure si entenía el que llegía. I bé, hem va fer un resum força bó, que es veia que ho entenía prou bé! Per finalitzar vam acabar fent un dictat, però malauradament no hem va donar temps a corregir les faltes per què ja era hora i jo hàvia d'agafar el tren!
Va ser un día el que vam treballar moltissim, però ens ho vam passar molt bé per que entre mig hi anava afegint alguna brometa per què rigues!