Es tan gran i misteriós... que hem va recordar a la personalitat que té la Bintou.
Es inmensa, però silenciosa... a la vegada te una capacitat d'iluminar, i moltres altres tens ganes de fer un viatge per arribar a descubrir el que hi ha, però es molt díficil arribar, i es molt complicat arribar a conèixer tots els racons que té el cel.. En aquest cas, ella. Vaig arribar a aquesta conclusió, i hem vaig quedar una estona pensan amb la gran relació que tenien dues coses tan llunyanes a mi pero alhora, tan i tan properes...
La seva tutora ens va manar de fer uns exercicis, uns deures que tenia que fer per el cap de setmana, però si aprofitavem els podiem fer a la classe i així tenia el cap de setmana lliure.
Tenia que explicar el que havia aprés durant aquell día a la classe. I es veu que van veure una pel·licula d'un home que viatjava a la lluna. Hem va explicar la pel·licula sencera amb entusiasme, i semblaba contenta, es veia en el seu rostre... I a mi això també hem feia sentir feliç en aquell petit instant que a l'hora es carecteritzava en gran...
Quan vam acabar de fer els deures ens vam possar a fer un joc tots plegats, que ja l'haviem fet més d'un cop, i reiem i reiem tots plegats!
Va ser un bon día pler de conclusions, felicitat i com sempre dic... somriures.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada