M'esperava amb un somriure, com cada setmana! I per suposat, amb la timidesa que conté ella...! De sobte, treu una piruleta de la seva butxaca, ERA EL SEU ANIVERSARI!!

Varem anar fins la aula corresponent, i allà li vaig fer llegir un llibre que jo havia triat. Semblava divertit, hi havien objectes els quals havies de buscar i trobar en un paisatge el qual hi havien moltes coses, i havies de buscar amb certa atenció. Després de donar per finalitzat el llibre, li vaig proposar de fer una mica de matemàtiques i així si ho feia bé, com a premi podríem jugar al Mikado! Varem fer una fitxa, i quan la va acabar li vaig fer pintar un requadre que també corresponia a la fitxa. Quan va acabar, vam posar-nos tots els padrins i fillols a jugar al Mikado!! Després, varem jugar al joc d'emparellar cartes, i va guanyar la fillola de l'Anna Galín! Finalment, un acte que va fer la Bintou el qual hem va sorprendre moltíssim, es que quan tots els fillols van marxar sense pujar les cadires, ella les va pujar totes, sense que li demanés. És molt responsable!

Ens varem acomiadar i la vaig portar a la classe on els altres alumnes estaven practicant la cantada de nadal :)

Després d'una llarga setmana, vaig anar a buscar a la Bintou a la classe, i la Teresa hem va dir que havia de parlar amb la seva professora per que hem digués quins treballs havia de preparar amb ella. Sobretot hem va dir que havíem de treballar unes fitxes de mates que hem va donar, i la lectura.

Ens vam posar mans a la obra amb les mates, i realment li costaven bastant. Les multiplicacions se les savia prou, però les sumes i les restes les havia de practicar amb les mans. Després de fer uns cuants exercicis, li vaig deixar pintar un altre dibuix dels que li havia portat jo. Quan el va acabar de pintar, varem jugar a un joc que vaig portar de casa, el ''Mikado'', un joc el qual consisteix en deixar uns pals barrejats sobre la taula i treure'ls un per un sense que es mogui. Com que ella es tan calmada, i tranquil·la vaig pensar que aquest joc li podria agradar. De sobte, tots els altres fillols es van apropar a veure que jugabem i finalment varem acabar jugant tots junts. Vam passar una estona molt divertida rient i jugant!

Ja tenia ganes de tornar-la a veure, i anava amb ganes de tornar a compartir una estona amb ella!
Li havia preparat de casa uns dibuixos per que pintés ja que a ella li encanta tot això de pintar i dibuixar. A més a més com que la Tresa hens va dir que havíem de xerrar una estona, i que sobretot ella li calia de parlar per obrir-se més, vaig pensar que m'entres pintava, podríem parlar. I així va ser! Vaig notar que es va obrir molt més que els altres dies, hem va sorprendre molt per que hem va explicar forces coses, i hem va posar molt contenta de que fos així :). Li vaig donar a elegir quatre o cinc dibuixos, i va elegir-ne un d'una princesa. El va pintar i li va quedar realment bé! També me'l va regalar!
Després, vam anar a l'aula de jocs per decidir jugar a algun. Allà hi havía la fillola de l'Ana, i entre les dues vam decidir jugar a l'oca. Poc a poc, es van començar a afegir tots els altres fillols i vam fer una partida molt divertida de l'oca.
Ja era l'hora, aixi que la vaig acompanyar fins la classe, i ens vam acomiadar!

La segona setmana el qual assistia a l'escola, ho feia amb més ganes encara de passar temps amb la meva fillola.Vam entrar i la Tresa ens esperava a l'aula de sempre. Ens va repartir uns papers amb els objectius que havíem de complir per a la nostra fillola i un seguit de coses que podríem fer amb ella. En el meu cas, he de millorar la seva autoestima, afavorir la relació i l'expressió de desitjos necessitats, millorar la lectura i la comprensió lectora i finalment sentir-se valorada i acompanyada en el seu procés. Aquests objectius espero que al final del curs, els hagi complert o simplement, millorat.

Vaig anar a buscar a la Bintou a la classe, ella sempre amb el seu somriure...! La vaig portar a l'aula on la Teresa ens havia correspós a cada padrí i fillol i vem començar a parlar... Al cap d'una estona li vaig proposar de fer algun joc, que ella decidís, i es va decantar per fer un puzle. El vam començar, i entre les dues el vam finalitzar. Era un puzle d'una platge. A mida que anaven sortint coses com per exemple, un pop, un cranc, etc, li preguntava que era, i així en cada cosa.
Quan el vam acabar, li vaig proposar de llegir algun llibre, per saber com anava de lectura. Vam escollir dos llibres. El primer era de paraules senzilles, i com que era tan fàcil, vam llegir l'altre llibre que hi havien endevinalles, rodolins, etc.. i era més divertit. Des de el meu punt de vista, la lectura la té prou avançada!

Va arribar l'hora de marxar, i abans de res, hem va ensenyar una serp que hi havia en el laboratori. Era impressionant. La vaig acompanyar a la classe, que tenia plàstica, una assignatura que li agrada moltíssim.

Després, vaig arribar a l'aula on hi havien les filloles de l'Anna i la Cris, amb elles. Estaven jugant a l'Oca. Hem vaig quedar un rato observant, i hem vaig adonar de que les dues filloles no tenien res de timidesa... I sincerament, un tret que té la Bintou, és la seva gran timidesa. Sempre està callada i li costa molt decidir. Suposo que al llarg del temps tindré que anant obrint-la a a mi, que vegi que amb mi pot tenir confiança. 

La meva pregunta rondava per el cap de camí a casa...; Com obrir a una persona, si la seva personalitat es aquesta? Difícil de canviar... o difícil de descobrir...

Tornar-se a retrobar amb la il·lusió que pensava que estava perduda. Increïble.

Només entrar dins del colegi en el qual vaig estar tans i tans anys, hem va semblar una sensació inexplicable per descriure-la amb paraules... Vaig recordar molts moments, cada racó amagava algo que formava un tresor molt gran dins meu. Allà dins, el somriure no s'em amagava pas. El somriure era viu, i sentia que aquell espai, formava gran part de la meva vida... El que pot arribar a significar un lloc, un espai... algo realment inconcebible.

El primer dia en el qual vaig trobar-me amb la meva fillola, va ser genial. Vaig arribar, i vam esperar a que la Tresa vingués per anar a buscar al nostre fillol a la classe. Jo havia triat a la Bintou que fa 5é, una nena realment encantadora, tímida, molt tímida, però rere aquesta timidesa amaga una personalitat veritablement increïble, única. Ho sé per que quan jo anava a sisè la vaig tenir com a fillola també, i amaga molt, però es preciosa.

La meva impressió al veure-la va ser sorprenent. Després de quatre anys transcorrits, esta realment canviada, molt i molt gran. Ella hem va reconèixer, hem va recordar i no parava de somriure, estava realment vergonyosa.

Vam anar a una aula que la Tresa ens deixava per a nosaltres soles. Vam parlar, recordar moments, etc. Personalment ella mateixa hem va donar un regal, un dibuix que ella havia fet optativament. Dibuixa Genial.

A continuació, li vaig proposar que tries algun joc per fer juntes. Li va costar molt decidir-se degut a la seva timidesa, però finalment es va decidir per jugar a l'Uno, ja que no en savia, i voldria aprendre'n. Li vaig ensenyar i vam començar a jugar. La partida era realment llarga, no s'acabava mai, així que van decidir fer alguna altre cosa més divertida.

Com que sé que li agrada tan dibuixar, li vaig proposar de fer un joc que jo cuan era petita sempre jugava i m'ho passava molt bé. Vam anar a una altre aula, on es trobaven tots els altres padrins i fillols.

El joc era tan y tan divertit que finalment tots els fillols que estaven a l'aula, es volien unir i jugar tots plegats. Ens ho vam passar molt i molt bé fent aquell joc, vam riure moltíssim.
Malauradament, ja era l'hora de acomiadar-nos... La vaig acompanyar a la classe, i me’n vaig anar amb un gran somriure dins del meu cor!