Tornar-se a retrobar amb la il·lusió que pensava que estava perduda. Increïble.

Només entrar dins del colegi en el qual vaig estar tans i tans anys, hem va semblar una sensació inexplicable per descriure-la amb paraules... Vaig recordar molts moments, cada racó amagava algo que formava un tresor molt gran dins meu. Allà dins, el somriure no s'em amagava pas. El somriure era viu, i sentia que aquell espai, formava gran part de la meva vida... El que pot arribar a significar un lloc, un espai... algo realment inconcebible.

El primer dia en el qual vaig trobar-me amb la meva fillola, va ser genial. Vaig arribar, i vam esperar a que la Tresa vingués per anar a buscar al nostre fillol a la classe. Jo havia triat a la Bintou que fa 5é, una nena realment encantadora, tímida, molt tímida, però rere aquesta timidesa amaga una personalitat veritablement increïble, única. Ho sé per que quan jo anava a sisè la vaig tenir com a fillola també, i amaga molt, però es preciosa.

La meva impressió al veure-la va ser sorprenent. Després de quatre anys transcorrits, esta realment canviada, molt i molt gran. Ella hem va reconèixer, hem va recordar i no parava de somriure, estava realment vergonyosa.

Vam anar a una aula que la Tresa ens deixava per a nosaltres soles. Vam parlar, recordar moments, etc. Personalment ella mateixa hem va donar un regal, un dibuix que ella havia fet optativament. Dibuixa Genial.

A continuació, li vaig proposar que tries algun joc per fer juntes. Li va costar molt decidir-se degut a la seva timidesa, però finalment es va decidir per jugar a l'Uno, ja que no en savia, i voldria aprendre'n. Li vaig ensenyar i vam començar a jugar. La partida era realment llarga, no s'acabava mai, així que van decidir fer alguna altre cosa més divertida.

Com que sé que li agrada tan dibuixar, li vaig proposar de fer un joc que jo cuan era petita sempre jugava i m'ho passava molt bé. Vam anar a una altre aula, on es trobaven tots els altres padrins i fillols.

El joc era tan y tan divertit que finalment tots els fillols que estaven a l'aula, es volien unir i jugar tots plegats. Ens ho vam passar molt i molt bé fent aquell joc, vam riure moltíssim.
Malauradament, ja era l'hora de acomiadar-nos... La vaig acompanyar a la classe, i me’n vaig anar amb un gran somriure dins del meu cor!