La segona setmana el qual assistia a l'escola, ho feia amb més ganes encara de passar temps amb la meva fillola.Vam entrar i la Tresa ens esperava a l'aula de sempre. Ens va repartir uns papers amb els objectius que havíem de complir per a la nostra fillola i un seguit de coses que podríem fer amb ella. En el meu cas, he de millorar la seva autoestima, afavorir la relació i l'expressió de desitjos necessitats, millorar la lectura i la comprensió lectora i finalment sentir-se valorada i acompanyada en el seu procés. Aquests objectius espero que al final del curs, els hagi complert o simplement, millorat.
Vaig anar a buscar a la Bintou a la classe, ella sempre amb el seu somriure...! La vaig portar a l'aula on la Teresa ens havia correspós a cada padrí i fillol i vem començar a parlar... Al cap d'una estona li vaig proposar de fer algun joc, que ella decidís, i es va decantar per fer un puzle. El vam començar, i entre les dues el vam finalitzar. Era un puzle d'una platge. A mida que anaven sortint coses com per exemple, un pop, un cranc, etc, li preguntava que era, i així en cada cosa.
Quan el vam acabar, li vaig proposar de llegir algun llibre, per saber com anava de lectura. Vam escollir dos llibres. El primer era de paraules senzilles, i com que era tan fàcil, vam llegir l'altre llibre que hi havien endevinalles, rodolins, etc.. i era més divertit. Des de el meu punt de vista, la lectura la té prou avançada!
Quan el vam acabar, li vaig proposar de llegir algun llibre, per saber com anava de lectura. Vam escollir dos llibres. El primer era de paraules senzilles, i com que era tan fàcil, vam llegir l'altre llibre que hi havien endevinalles, rodolins, etc.. i era més divertit. Des de el meu punt de vista, la lectura la té prou avançada!
Va arribar l'hora de marxar, i abans de res, hem va ensenyar una serp que hi havia en el laboratori. Era impressionant. La vaig acompanyar a la classe, que tenia plàstica, una assignatura que li agrada moltíssim.
Després, vaig arribar a l'aula on hi havien les filloles de l'Anna i la Cris, amb elles. Estaven jugant a l'Oca. Hem vaig quedar un rato observant, i hem vaig adonar de que les dues filloles no tenien res de timidesa... I sincerament, un tret que té la Bintou, és la seva gran timidesa. Sempre està callada i li costa molt decidir. Suposo que al llarg del temps tindré que anant obrint-la a a mi, que vegi que amb mi pot tenir confiança.
La meva pregunta rondava per el cap de camí a casa...; Com obrir a una persona, si la seva personalitat es aquesta? Difícil de canviar... o difícil de descobrir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada