Valoració personal

No tinc paraules per descriure tot el que durant aquest temps he passat, alhora tinc tants sentiments i tantes emocions que es quedaran guardades per sempre dins meu...
Es impressionant la màgia que un nen petit et pot arribar a transmentre amb la seva inoscencia. Es sentir-te per moments com es senten ells, es recordar tot allò que un día tu vas viure, es fugir del temps per anar a una altre galaxía, es desapareixer dels pensaments per volar fins al cel. Son tantes i tantes sensacions que tan sols es poden sentir quan els tens a prop...
Realment ha sigut una experiencia que quedarà guardada dins meu, com si afegís un tresor molt gran dins d'una caixeta. M'ha aportat moltissimes coses positives, m'ha ajudat a somriure i a distreure'm en els meus pitjors moments, m'ha ensenyat moltes coses les quals avanç no sabía i sobretot m'ha fet recordar la sensació del que es ser un nen petit.
Tots i cada un dels dies que he compartit amb la Bintou han sigut especials, m'han aportat molta felicitat i sobretot m'ha fet somriure constantment! Treballar amb els nens petits es una gran virtud, t'en adones d'un altre món completament diferent....
La Bintou ha estat molt vergonyosa amb mi, sempre ho he estat repetint en cada un dels meus textos de cada setmana, però tot i així es una persona que desmostra moltissim amb l'expressió de la cara, amb la mirada, i sobretot amb el somriure. També ho sap expressar fent petits detalls, com un dibuix o cualsevol regal que un día et pot apareixer aixi sense més! Penso que hem aprés moltes coses juntes, sobretot coses de l'una i l'altre. Realement ens hem estimat moltissim, i serà prou dificil no anar cada divendres atabaladament a les 3 fins al col·legi per veure a la meva nena amb el somriure més gran del món!
Aquest projecte finalitza aquí, però he de dir gràcies per donar-me aquesta oportunitat de poder tornar a descobrir el món dels infants, aquell on tot el que passa es insignificant i que al cap i a la fi es redueix tot amb un simple somriure.
Amb la mà al cor només hem queda dir:
Sempre et recordaré, Bintou!!



2010-2011... Una gran experiencia amb els més petits!

L'últim día..... Amb tristesa i alegria a l'hora ho dic!
Ja era hora de dir-nos adeu, amb molt de mal que hem va fer, però malauradament havia de ser així.
Vam anar a buscar els fillols a l'escola i a continuació els varem portar fins a l'Institut on allà vam ensenyar-lis totes les aules. Tots ben curiosos mirant el que era l'institut, feia realment molta gràcia! Al acabar, varem anar fer les activitats i gimcanes que habiem preparat. Jo participaba a la de pintar cares!
I per acabar, tots amb la panxa ben plena amb el berenar que ens havien preparat! Pastissos, pizzes, xocolata... mmmh, tot molt bó!
Va ser un tràgic acomiadament, jo hem sentía molt trista veient com poc a poc marxaba i anaba deixant un rastre molt profund en el meu record...

Era el penúltim dia que estaba al seu costat. Sentía que l'havia de disfrutar amb la seva companyia, ja que aquells moments seríen únics e irrepetibles, ja que mai més tornarien a existir... Però sempre guardant-ho com un bon record, i una experiencia màgica.
Així que la vaig deixar triar, li vaig deixar el camí lliure del temps que ens acompanyaba aquella tarda per deixar que pintés el que volgués ella i del color que volgés. I de tan imaginar, va decidir fer una de les coses que més li agraden... Quina serà? Clarissimament dibuixar!!!
Va dibuixar un dibuix molt bonic, el qual hi havia una nena que representaba que era jo, i m'el va regalar... Com tots els que va ha fet!
Quan vam acabar de pintar les nostres companyes ens van animar a que juguessin amb elles al bingo, i així va ser... vam estar un ratet jugant a aquest joc però jo veia a la meva fillola una mica aborrida i no ho podía permetre, necessitaba veure-la somriure i que s'ho passés bé! I s'em va acudir la brillant idea d'hanar al patí a jugar! Varem agafar una pilota i la Sinead la Bintou la Cristina i jo ens varem posar a jugar a fútbol! Vam fer un mini partidillu i vam gastar les nostres energies!!! Després d'això vam jugar tots plegats a bàsquet i vaig observar que la Bintou té una punteria realment boníssima! En aquells moments la vaig veure molt feliç, i això es el que hem va fer estar el doble de feliç a mi... Veure-la somriure, majuda a tota mi a sentir una força inexplicable composta de felicitat i alegria!

Com sempre aquell día s'em va fer curt.... I ja quedava menys per què s'acostés la recta final a despedir-me d'ella... Crec que no seré capaç de fer-ho, hem farà molt mal haber de dir-li adeu!
I bueno, aquell día com sempre varem començar a fer una miqueta de matemàtiques, i vam acabar vestint a unes nines de joguina! Però finalment ens varem reunir tots els fillols per jugar al UNO tots plegats! Quina ilusió, vaig guanyar jo i després la Bintou!!!! Va ser una molt bona tarde!

Després de dos dies, ens varem tornar a veure! Quines ganes tenia de tornar-la a abraçar...
Però després del dimecres de tan jugar, tocaba treballar una miqueta! Així que vam començar a fer uns deures que li havia posat la professora per fer el cap de setmana... De mentres els feiem anavem conversant del que havia fet el cap de setmana anterior i del que faria el seguent... Es veu que va guanyar un partit de handboll per pallisa! Esta feta una bona jugadora i esportista!!!
Després de fer tots els deures que haviem de fer, vam anar a buscar un joc per jugar-hi, i finalment vam triar el ''Quien es quien''. Recordo que jo de petita era una fànatica a aquest joc, m'encantaba!!! I vam estar jugant una estoneta fins que hens varem cansar... i per finalitzar, vam començar a pintar, ja que li encanta... Per deixar plasmades en un full en blanc totes les seves il·lusions acariciant-les amb colors!

Quina sorpresa els hi haviem preparat a tots els fillols plegats!!!!! Feia un sol radiant, el mateix que ens ajudaria a fer somriure als nostres nens petits! Haviem preparat una gimcana per que tots plegats juguessin a les activitats proposades que haviem pensat! N'hi havien varies i totes eren per riure molt i passar-ho molt bé.
Varem anar a buscar els nostres fillols a les classes i a continuació vam anar a peu fins el parc de la Biblioteca on haviem pensat fer-ho tot. Eren dos grups, els quals uns feien unes activitats i els altres unes altres. Hi havia el joc de les cadires, el d'arranca ceves, un de fer una cursa amb un mocador lligat als peus, i finalment el joc del mocador on van participar els dos equips! Realment vam riure moltissim i precisament recordar tota l'alegria que sentiem en quan guanyabem un joc o la tristesa i la furia que recorria per el nostre cos quan perdiem! Era realment al·lucinant quan només existia la rabia o l'alegria d'aquesta sensació. Quan només hi havia això, ningún altre problema que afegir.... Pero en fi! Eren bons temps aquells...
Després de jugar a tots els jocs ens varem posar a berenar tots plegats, quina gana teníem!!! I per finalitzar ens van deixar temps lliure per jugar al parque! I tots plegats varem jugar al escondite, quins Jocs aquells!!!!!!!






PD: Aquesta canço m'ha recordat moltissim a tot això: ''Acuerdate'';
http://www.youtube.com/watch?v=dtwzmO0ckwI

Jo li portaba un llibre de casa. Un llibre que desde petita m'havia cridat l'atenció, que m'havia conmogut, per dir-ho d'alguna manera. S'havia fet especial per a mi, i d'alguna manera el volia compartir. I amb qui millor que amb la meva fillola!
I així va ser, el vam llegir plegades el trenta minutets ja que tampoc era massa llarg, i després li vaig fer una mena de comprensió lectora per veure si habia entés de que parlaba... Al principi li costaba bastant, però hem va deixar clar que el concepte del llibre mes o meny el va rebre bé. Anaba sobre l'amistat, amb altres paraules però... ens deia que l'amistat es tan poderosa que pot durar SEMPRE.
A continuació ens varem posar tots els fillols plegats a jugar a aquell joc que fa temps vaig pronunciar, el que hem vaig inventar de dibuixar a la part de dalt d'ull full una cosa, al mig una altre, i a baix una altre, sempre referint-se a una persona, clar! I doblegar-ho.. pero cada part l'ha de dibuixar una persona diferent sense saber el que ha pogut dibuixar l'altre. Una mica complicat d'explicar-ho! Però tots junts i tots plegats amb la de personatges que varen sortir dibuixats vam riure com bojos!!! Un rere altre, amb una intensitat i unes ganes ho feien, per saber el resultat de com havia quedat i riure fins a sentir que toques el cel......