Jo li portaba un llibre de casa. Un llibre que desde petita m'havia cridat l'atenció, que m'havia conmogut, per dir-ho d'alguna manera. S'havia fet especial per a mi, i d'alguna manera el volia compartir. I amb qui millor que amb la meva fillola!
I així va ser, el vam llegir plegades el trenta minutets ja que tampoc era massa llarg, i després li vaig fer una mena de comprensió lectora per veure si habia entés de que parlaba... Al principi li costaba bastant, però hem va deixar clar que el concepte del llibre mes o meny el va rebre bé. Anaba sobre l'amistat, amb altres paraules però... ens deia que l'amistat es tan poderosa que pot durar SEMPRE.
A continuació ens varem posar tots els fillols plegats a jugar a aquell joc que fa temps vaig pronunciar, el que hem vaig inventar de dibuixar a la part de dalt d'ull full una cosa, al mig una altre, i a baix una altre, sempre referint-se a una persona, clar! I doblegar-ho.. pero cada part l'ha de dibuixar una persona diferent sense saber el que ha pogut dibuixar l'altre. Una mica complicat d'explicar-ho! Però tots junts i tots plegats amb la de personatges que varen sortir dibuixats vam riure com bojos!!! Un rere altre, amb una intensitat i unes ganes ho feien, per saber el resultat de com havia quedat i riure fins a sentir que toques el cel......