Aquella tarda no era la meva... Tenia preocupacions al cap i.. No podia treballar bé. Ja vaig entrar una mica trista, i no sabia com agafar la tarda per què la meva fillola no hem veies així i pogués tractar-ho d'una manera delicada. Al veure-la, vaig saltar a plorar, sense saber per què. Li vaig explicar que no portava un bon dia, i que si hem notava estranya era per què tenia algun que altre problema, que no es preocupes. Ella hem va observar amb mirada trista, dient-ho tot així, sense saber que dir, simplement...observant el meu rostre trist.

Vam començar a fer unes fitxes de treball que tenia, per què no s'ens fes tan pesat a les dues, vam començar per un exercici divertit. Un encreuat. Era molt difícil, però el misteri que contenia posar les paraules el feia divertit. Poc a poc ho anàvem completant! A l'estona, va venir l'Ana, que la seva fillola no havia vingut. Ens va ajudar a completar el encreuat, i totes juntes varem riure molt. Jo m'anava oblidant dels problemes i centrant-me més en ella, i realment la màgia dels més petits et fa que t'oblidis de certes coses que tens al cap...:)
Va finalitzar l'hora, i una mica més dispersa la vaig portar a classe!

Vaig arribar cansada d'un llarg dia, però tot i així les forces de passar una bona estona no s'esfumaven pas. Feia vent, una mica de fred, però un radiant sol. De camí a l'escola anava pensant de fer alguna cosa diferent, per canviar d'aires, pot ser... 
Vaig anar a buscar-la a la classe, amb la intenció de treballar al pati. Aixi estaríem més a gust, tindríem més espai per nosaltres mateixes i com que li costa tan obrir-se, vaig pensar que seria una bona forma de facilitzar les coses.

La vaig abraçar, i li vaig comentar la idea de treballar fora. Li va semblar divertit, i hem va contestar amb un somriure. De camí al patí m'anava explicant cosetes. Jo hem començava a alegrar que m'ho expliques!

Varem anar a el pati de les pistes, recolzades a la pared. La seva tutora hens va donar unes feines que havíem de fer, i aixi va ser. Varem fer unes fitxes de català. Quan les vam acabar, vaig decidir que podríem fer un joc divertit. Li vaig explicar....

Havíem de observar el pati i triar un objecte, un cop triat (com que li agrada tan dibuixar) l'havíem de dibuixar i l'altre havia de localitzar l'objecte en el pati i dir que es! I així va ser, ens ho vam passar molt bé!

Ja era l'hora, així que la vaig portar cap a l'aula amb un gran somriure :)

Avanç de que comencessin les vacances de nadal, vaig anar a veure-la a la cantada. Vaig recordar tota la il·lusió i nervis que sentia quan era petita a l'hora de cantar, les hores a casa avanç i després de la cantada tararejant la cançó, i finalment.. l'hora de trobar-me amb el púbic. Quina il·lusió que sentíem!
Totes les cançons van estar molt bé i van ser molt divertides, sobretot las dels més petits. I sempre hi havia algun trapella que feia alguna brometa graciosa... Quins records!
Quan va sortir, la vaig esperar per donar-li un regal que havia comprat per a ella. Com que va fer el seu aniversari, vaig decidir comprar-li alguna cosa! Li va encantar :)

Després de totes les vacances, ja tocava tornar-nos a beure'ns! Realment la trobava a faltar, i tenia moltíssimes ganes de veure-la! La vaig anar a buscar a la classe i tot seguit ens vam dirigir a l'aula! Aquella tarda, tenia pensat de fer-li una comprensió lectora, i així va ser. Varem anar a la biblioteca a elegir un llibre, ja que a l'aula de la Tresa no hi havia cap que ens agradés. Varem elegir tres llibres, per si de cas algun no ens acabava d'agradar. Va començar a llegir, havíem escollit el llibre de ''El llop i les set cabretes''. Hem va impactar molt, per que era un dels contes de la meva infància, i hem va fer moltíssima gràcia tornar-lo a recordar. Amb el final hens varem riure molt! Quan va acabar de llegir vaig proposar-li de fer un resum del que havia entès de la història. Volia saber els seus coneixements de comprensió lectora. Portavem la mitat i de sobte va aparèixer la fillola de l'Ana per l'aula dient que si volíem jugar a l'escondite. Jo vaig decidir que tocava divertir-se una mica ja que portàvem mitja hora fent feina! I així va ser, ens varem posar a jugar tots els padrins i fillols a l'escondite. Vaig riure moltíssim jugant a aquest joc, i no sé per què però hem vaig tornar a sentir infant per uns instants. Vaig oblidar-ho tot, tan sols hem concentrava en el joc. En realitat es una estupidesa de joc, però et fa sentir lliure dels pensaments, et fa sentir feliç. Com que fèiem molt xivarri, varem decidir anar a jugar al pati, ja que era molt més extens i no molestaríem a ningú. Varem jugar un rato més a l'escondite i després al joc de l'aranya. Ens varem quedar mitja hora més per que ens ho estavem passant realment bé! Va ser una bona tarda acompanyada de riures, de records, i sobretot.. acompanyada del concepte felicitat....

Any nou, vida nova...

On es troba la il·lusió que sentíem quan érem petits? L'arribada del nadal? L'esperat any nou? I... els reis mags? No la trobo... Sens dubte, quan ets petit acaricies la imaginació i t'aferres a un món amb il·lusions i esperances, i acabes sentint el verdader sentit de la felicitat. Amb un somriure ho demostres tot, i amb una mirada ets capaç de capgirar el món. Saltes, corres, rius, plores, disfrutes, caus però et tornes a aixecar, jugues, t'enfades... i tantes accions que arribes a fer sense pensar, simplement...actues. I te'n adones que l'emoció viscuda, realment no li has donat importància, mentre que en el teu interior corrien mil sensacions diferents. Amb això vull arribar a que quan ets petit es quan més sents les coses, les emocions però realment no li denotes importància a tot allò que has sentit. I, així es com crec que hauríem de viure. Feliçment.