On es troba la il·lusió que sentíem quan érem petits? L'arribada del nadal? L'esperat any nou? I... els reis mags? No la trobo... Sens dubte, quan ets petit acaricies la imaginació i t'aferres a un món amb il·lusions i esperances, i acabes sentint el verdader sentit de la felicitat. Amb un somriure ho demostres tot, i amb una mirada ets capaç de capgirar el món. Saltes, corres, rius, plores, disfrutes, caus però et tornes a aixecar, jugues, t'enfades... i tantes accions que arribes a fer sense pensar, simplement...actues. I te'n adones que l'emoció viscuda, realment no li has donat importància, mentre que en el teu interior corrien mil sensacions diferents. Amb això vull arribar a que quan ets petit es quan més sents les coses, les emocions però realment no li denotes importància a tot allò que has sentit. I, així es com crec que hauríem de viure. Feliçment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada