Avanç de que comencessin les vacances de nadal, vaig anar a veure-la a la cantada. Vaig recordar tota la il·lusió i nervis que sentia quan era petita a l'hora de cantar, les hores a casa avanç i després de la cantada tararejant la cançó, i finalment.. l'hora de trobar-me amb el púbic. Quina il·lusió que sentíem!
Totes les cançons van estar molt bé i van ser molt divertides, sobretot las dels més petits. I sempre hi havia algun trapella que feia alguna brometa graciosa... Quins records!
Quan va sortir, la vaig esperar per donar-li un regal que havia comprat per a ella. Com que va fer el seu aniversari, vaig decidir comprar-li alguna cosa! Li va encantar :)

Després de totes les vacances, ja tocava tornar-nos a beure'ns! Realment la trobava a faltar, i tenia moltíssimes ganes de veure-la! La vaig anar a buscar a la classe i tot seguit ens vam dirigir a l'aula! Aquella tarda, tenia pensat de fer-li una comprensió lectora, i així va ser. Varem anar a la biblioteca a elegir un llibre, ja que a l'aula de la Tresa no hi havia cap que ens agradés. Varem elegir tres llibres, per si de cas algun no ens acabava d'agradar. Va començar a llegir, havíem escollit el llibre de ''El llop i les set cabretes''. Hem va impactar molt, per que era un dels contes de la meva infància, i hem va fer moltíssima gràcia tornar-lo a recordar. Amb el final hens varem riure molt! Quan va acabar de llegir vaig proposar-li de fer un resum del que havia entès de la història. Volia saber els seus coneixements de comprensió lectora. Portavem la mitat i de sobte va aparèixer la fillola de l'Ana per l'aula dient que si volíem jugar a l'escondite. Jo vaig decidir que tocava divertir-se una mica ja que portàvem mitja hora fent feina! I així va ser, ens varem posar a jugar tots els padrins i fillols a l'escondite. Vaig riure moltíssim jugant a aquest joc, i no sé per què però hem vaig tornar a sentir infant per uns instants. Vaig oblidar-ho tot, tan sols hem concentrava en el joc. En realitat es una estupidesa de joc, però et fa sentir lliure dels pensaments, et fa sentir feliç. Com que fèiem molt xivarri, varem decidir anar a jugar al pati, ja que era molt més extens i no molestaríem a ningú. Varem jugar un rato més a l'escondite i després al joc de l'aranya. Ens varem quedar mitja hora més per que ens ho estavem passant realment bé! Va ser una bona tarda acompanyada de riures, de records, i sobretot.. acompanyada del concepte felicitat....