Era el penúltim dia que estaba al seu costat. Sentía que l'havia de disfrutar amb la seva companyia, ja que aquells moments seríen únics e irrepetibles, ja que mai més tornarien a existir... Però sempre guardant-ho com un bon record, i una experiencia màgica.
Així que la vaig deixar triar, li vaig deixar el camí lliure del temps que ens acompanyaba aquella tarda per deixar que pintés el que volgués ella i del color que volgés. I de tan imaginar, va decidir fer una de les coses que més li agraden... Quina serà? Clarissimament dibuixar!!!
Va dibuixar un dibuix molt bonic, el qual hi havia una nena que representaba que era jo, i m'el va regalar... Com tots els que va ha fet!
Quan vam acabar de pintar les nostres companyes ens van animar a que juguessin amb elles al bingo, i així va ser... vam estar un ratet jugant a aquest joc però jo veia a la meva fillola una mica aborrida i no ho podía permetre, necessitaba veure-la somriure i que s'ho passés bé! I s'em va acudir la brillant idea d'hanar al patí a jugar! Varem agafar una pilota i la Sinead la Bintou la Cristina i jo ens varem posar a jugar a fútbol! Vam fer un mini partidillu i vam gastar les nostres energies!!! Després d'això vam jugar tots plegats a bàsquet i vaig observar que la Bintou té una punteria realment boníssima! En aquells moments la vaig veure molt feliç, i això es el que hem va fer estar el doble de feliç a mi... Veure-la somriure, majuda a tota mi a sentir una força inexplicable composta de felicitat i alegria!