Després de dos dies, ens varem tornar a veure! Quines ganes tenia de tornar-la a abraçar...
Però després del dimecres de tan jugar, tocaba treballar una miqueta! Així que vam començar a fer uns deures que li havia posat la professora per fer el cap de setmana... De mentres els feiem anavem conversant del que havia fet el cap de setmana anterior i del que faria el seguent... Es veu que va guanyar un partit de handboll per pallisa! Esta feta una bona jugadora i esportista!!!
Després de fer tots els deures que haviem de fer, vam anar a buscar un joc per jugar-hi, i finalment vam triar el ''Quien es quien''. Recordo que jo de petita era una fànatica a aquest joc, m'encantaba!!! I vam estar jugant una estoneta fins que hens varem cansar... i per finalitzar, vam començar a pintar, ja que li encanta... Per deixar plasmades en un full en blanc totes les seves il·lusions acariciant-les amb colors!

Quina sorpresa els hi haviem preparat a tots els fillols plegats!!!!! Feia un sol radiant, el mateix que ens ajudaria a fer somriure als nostres nens petits! Haviem preparat una gimcana per que tots plegats juguessin a les activitats proposades que haviem pensat! N'hi havien varies i totes eren per riure molt i passar-ho molt bé.
Varem anar a buscar els nostres fillols a les classes i a continuació vam anar a peu fins el parc de la Biblioteca on haviem pensat fer-ho tot. Eren dos grups, els quals uns feien unes activitats i els altres unes altres. Hi havia el joc de les cadires, el d'arranca ceves, un de fer una cursa amb un mocador lligat als peus, i finalment el joc del mocador on van participar els dos equips! Realment vam riure moltissim i precisament recordar tota l'alegria que sentiem en quan guanyabem un joc o la tristesa i la furia que recorria per el nostre cos quan perdiem! Era realment al·lucinant quan només existia la rabia o l'alegria d'aquesta sensació. Quan només hi havia això, ningún altre problema que afegir.... Pero en fi! Eren bons temps aquells...
Després de jugar a tots els jocs ens varem posar a berenar tots plegats, quina gana teníem!!! I per finalitzar ens van deixar temps lliure per jugar al parque! I tots plegats varem jugar al escondite, quins Jocs aquells!!!!!!!






PD: Aquesta canço m'ha recordat moltissim a tot això: ''Acuerdate'';
http://www.youtube.com/watch?v=dtwzmO0ckwI

Jo li portaba un llibre de casa. Un llibre que desde petita m'havia cridat l'atenció, que m'havia conmogut, per dir-ho d'alguna manera. S'havia fet especial per a mi, i d'alguna manera el volia compartir. I amb qui millor que amb la meva fillola!
I així va ser, el vam llegir plegades el trenta minutets ja que tampoc era massa llarg, i després li vaig fer una mena de comprensió lectora per veure si habia entés de que parlaba... Al principi li costaba bastant, però hem va deixar clar que el concepte del llibre mes o meny el va rebre bé. Anaba sobre l'amistat, amb altres paraules però... ens deia que l'amistat es tan poderosa que pot durar SEMPRE.
A continuació ens varem posar tots els fillols plegats a jugar a aquell joc que fa temps vaig pronunciar, el que hem vaig inventar de dibuixar a la part de dalt d'ull full una cosa, al mig una altre, i a baix una altre, sempre referint-se a una persona, clar! I doblegar-ho.. pero cada part l'ha de dibuixar una persona diferent sense saber el que ha pogut dibuixar l'altre. Una mica complicat d'explicar-ho! Però tots junts i tots plegats amb la de personatges que varen sortir dibuixats vam riure com bojos!!! Un rere altre, amb una intensitat i unes ganes ho feien, per saber el resultat de com havia quedat i riure fins a sentir que toques el cel......

Mitja horeta d'estudi i mitja horeta per jugar, pintar...
I així va ser, sumes, restes, multiplicacions... tota mena de números els que feien que el cap d'ella s'emboliqués. I més a ella que li costen molt les matemàtiques! I així va ser mitja horeta fent números i més números, però al haver finalitzat... vam fer el que més li agrada fer a ella. que es pintar!!! I hens varem fer un dibuix per les dues, i la Chaima, la fillola de l'Anna també hem va fer un per a mi. Aquell día vaig marxar a casa entre números i ilusións!!!!!

Després que que la Teresa ens donés la feina per fer, ens vam possar mans a la obra!!
Haviem de omplir unes pomes, per posar-les a un mural de l'Institut, amb una foto nostre i un text que havíem de fer cada una del que volguessim. I aixi va ser, varem passar l'hora decorant la poma, parlant una miqueta no massa (Com sempre) rient, i passant-ho molt re bé.
La poma va quedar chulíssima, amb moltissims gomets, i dibuixets que hi varem posar!!!!!

Estaven estudiant el Univers... Què curiós.

Es tan gran i misteriós... que hem va recordar a la personalitat que té la Bintou.

Es inmensa, però silenciosa... a la vegada te una capacitat d'iluminar, i moltres altres tens ganes de fer un viatge per arribar a descubrir el que hi ha, però es molt díficil arribar, i es molt complicat arribar a conèixer tots els racons que té el cel.. En aquest cas, ella. Vaig arribar a aquesta conclusió, i hem vaig quedar una estona pensan amb la gran relació que tenien dues coses tan llunyanes a mi pero alhora, tan i tan properes...

La seva tutora ens va manar de fer uns exercicis, uns deures que tenia que fer per el cap de setmana, però si aprofitavem els podiem fer a la classe i així tenia el cap de setmana lliure.

Tenia que explicar el que havia aprés durant aquell día a la classe. I es veu que van veure una pel·licula d'un home que viatjava a la lluna. Hem va explicar la pel·licula sencera amb entusiasme, i semblaba contenta, es veia en el seu rostre... I a mi això també hem feia sentir feliç en aquell petit instant que a l'hora es carecteritzava en gran...

Quan vam acabar de fer els deures ens vam possar a fer un joc tots plegats, que ja l'haviem fet més d'un cop, i reiem i reiem tots plegats!

Va ser un bon día pler de conclusions, felicitat i com sempre dic... somriures.

Vam començar fent una cherrada, ja que volía que parlés amb mi... sense arribar a forçarla. Li feia preguntes simples, per què no li costés obrir-se cap a mi...
Després d'això, varem començar a fer exercicis de la fitxa de naturals, eren molt senzills, i simplement vam tenir que fer servir molt poc temps per fer-los, així que a continuació li vaig fer llegir un llibre per després fer una comprensió lectora, per a veure si entenía el que llegía. I bé, hem va fer un resum força bó, que es veia que ho entenía prou bé! Per finalitzar vam acabar fent un dictat, però malauradament no hem va donar temps a corregir les faltes per què ja era hora i jo hàvia d'agafar el tren!
Va ser un día el que vam treballar moltissim, però ens ho vam passar molt bé per que entre mig hi anava afegint alguna brometa per què rigues!