Vam començar amb números i vam acabar amb una boleta molt bonica plena de fils.
Com vaig pensar la setmana pasada, haviem de practicar les matemàtiques, així que poc a poc vam anar fent sumes, restes, multiplicacions... Jo l'ajudaba pero ella s'en surtia bastant soleta. Li vaig ensenyar algún que altre truquet per fer servir els números. I vaig recordar les coses més simples que en aquella edat es feien tot un embolic per a nosaltres. Quis records! Ens perdiem entre numeros, i en aquells temps només allò era el més gran dels nostres problemes. Ara, els números al costat del que vivim, es insignificant...
Així que vaig deixar que es preocupés una miqueta per allò que a vegades no saps com ensurtir-te... ''Forma part de fer-se gran'', li vaig dir... Segurament no hem va entendre, però algún dia posará amb conclusió aquesta frase, i suposo que podra trobar-hi el context...
A continuació, després de mitja hora lligada entre problemes de matemàtiques, varem decidir acabar el que hàviem començat feia tres setmanes. Semblava que mai acabava, i tampoc era tan complicat de fer. Però erem una miqueta lentes.
Per fi ho vam acabar! Quan teniem tots els fils envoltats per el cartró, ja simplement havia que fer servir les tissores per tallar entre mig i que quedes una bola ben maca que es pogués penjar a l'habitació! I així va ser, li va quedar un gran somriure al finalitzar la feina que ens havia portat tanta estona!
Per acabar la classe, ens varem posar a fer dibuixos una per l'altre!